DE LA FORMACIÓ A LA PISTA A LA REFLEXIÓ CULTURAL AMB HISTÒRIA DE LA MORAL HUMANA.
Al voleibol base del club, Àlex Pérez fa molts anys que acompanya jugadores en una etapa clau del seu creixement. Des de la pista, treballa valors com el respecte, la convivència, l’esforç o la responsabilitat. Fora d’ella, l’Àlex ha donat forma a aquestes mateixes preguntes —què és el correcte, com convivim, per què fallem com a societat— en el seu primer llibre: Història de la moral humana. El camí ètic cap al respecte i la dignitat.
Una obra que connecta esport, educació i pensament filosòfic, i que convida a reflexionar sobre l’ètica, el poder, la veritat i la dignitat humana. Parlem amb ell sobre aquest viatge personal i col·lectiu.
Fa molts anys que formes jugadores al voleibol base. Creus que entrenar també és, en el fons, una manera d’educar moralment?
Jo crec que sí. Pensa que durant una temporada els entrenadors estem amb les noies moltes hores treballant. I no només treballem els aspectes tècnics, o tàctics. Des del primer dia que entren per les portes del pavelló comencem a treballar tots els aspectes morals i de valors amb elles. L’entendre que en els entrenaments i els partits hi ha unes normes comunes que ens serveixen i ens ajuden a conviure millor és essencial per al bon funcionament de l’equip, i en definitiva, per al creixement i la formació de les nostres jugadores.
Al llibre et preguntes constantment “què és el correcte”. És una pregunta que també apareix en el dia a dia d’un vestidor o en la relació amb les jugadores?
És clar que sí. Crec que per poder ser un bon entrenador, com ens diria Descartes, hem de dubtar. Dubtar de si el que fem està bé o no. De si les decisions que prenem són correctes o no. Però, a més a més, jo crec que aquesta ha de ser una actitud enfront de la vida. Hem de dubtar del que fem per poder créixer i millorar i no estancar-nos. El que creu que ho sap tot, o que tot el que fa és correcte, llavors no avança. El que dubta del seu coneixement, sempre voldrà arribar més lluny.
Història de la moral humana recorre segles de pensament, des de Sòcrates fins al món digital actual. Què et va portar a escriure aquest llibre i a fer-ho amb un to divulgatiu i no acadèmic?
La veritat és que estic molt cansat de sentir que la filosofia és avorrida, es fa enrevessada, és difícil… I ho pot ser, però també es pot aconseguir fer-la més propera a la gent. Aquest és el meu únic objectiu. La filosofia per mi és (a més de moltes altres coses) curiositat. És encendre l’espurna de voler aprendre, conèixer, entendre… i crec que les persones necessiten encendre aquesta espurna per poder generar pensament crític.
A més, la Història de la filosofia és la història del pensament humà i per a poder entendre el món en el qual vivim és necessari entendre el que pensaven els nostres avantpassats. I per a tots els filòsofs, que me n’he deixat molts, crec que un dels seus màxims objectius era fer-se entendre, arribar a la gent i que l’ésser humà fos capaç de veure el món.
Analitzes conceptes com la mentida, el poder i la crisi de valors. Creus que els joves d’avui s’enfronten a més dilemes ètics que altres generacions, o simplement són diferents?
Segur que si parles amb persones de diferents generacions tots ens dirien que la seva època ha sigut la més complicada. Al final, cada generació té els seus reptes ètics. I aquesta en té de molts difícils. El món està passant per una etapa de moltíssima incertesa i de sobre informació on el poder busca la manera d’imposar-se per sobre de valors fonamentals com són el RESPECTE o la dignitat. Les xarxes socials generen moltíssims missatges que fan que els nostres joves caminin molt perduts. I quan la gent es perd, és quan es perden els valors. La mentida no té cap mena de fre. Poder publicar cadascú el que vulgui pot generar missatges d’odi, de violència, d’exclusió…
També m’agradaria dir que la nostra generació (els pares dels joves d’ara) ha viscut molts canvis i hem anat aprenent junt amb el progrés. El nostre món i present ha sigut molt difícil perquè hem anat aprenent a cops, en el sentit de, hem crescut i evolucionat amb les xarxes i ara comencem a entendre que s’ha de controlar l’accés, que hi ha molts problemes… Un exemple seria Facebook. La meva generació ha vist néixer, créixer i decaure la xarxa. Hem après dels xats, de les publicacions, dels “haters”… i encara que tenim por, hem reaccionat. I espero que es comencin a controlar totes les xarxes perquè l’educació dels nostres joves està en joc.
Tanques el llibre amb una proposta d’“Ètica Urgent” basada en la veritat, la dignitat i el respecte. Si traslladem aquests tres pilars a l’esport base, què no hauria de faltar mai en un club?
- El RESPECTE ha de ser a tots els àmbits de la vida. Hem d’aprendre a respectar el nostre entorn. Respectar, els nostres companys, els nostres entrenadors, els àrbitres i l’equip contrari.
- La DISCIPLINA és un altre dels valors fonamentals per treballar. Disciplina entesa com que no es pot faltar als entrenaments, o partits per RESPECTE als/les companys/es, entrenar sempre donant el nostre 100%…
- L’EMPATIA seria, com a últim (encara que n’hi ha de molt més) pilar que jo posaria en un club per poder construir EQUIPS. Ens hem de posar en el lloc dels altres per a poder comprendre totes les situacions que es viuen en el dia a dia. Aconseguir ser empàtics, no sols amb els/les companyes, sinó amb tot l’entorn, es garantia d’èxit.
Història de la moral humana no és només un recorregut per la filosofia, sinó una invitació a pensar com volem conviure, educar i relacionar-nos en un món cada cop més complex. Una lectura especialment interessant per a totes aquelles persones que creuen que formar persones és tan important com formar esportistes.
